La Sevi

Anna, si us plau, posa-la mentre llegeixes amb el volum amunt (jo ho faig mentre t’escric)

Va ser pensar en fer-te un escrit per felicitar els primers 50 anys (ep quina bona pensada de l’Albert com sempre un crack, gràcies Albert per estimar-la tant i tan bé !!!) i em va venir al cap la seva lletra, la seva música i el que em fa sentir, el que em remou per dintre, sempre em posa la pell de “gallina”, tant temps que fa que t’estimo …. i em va fer pensar en des de quan ens coneixem, tenies 15 anys en fa 35 anys, “ahi es ná” …i sembla que fos ahir …permet-me que faci “remember” total, era l’any 1986, i no recordo ben bé el moment, però va ser conèixer-te i ja formaves part de la meva memòria i de la meva vida.

Tanco els ulls i et recordo tímida, callada, amb un ulls enormes, plens de tendresa, de curiositat i de vida, sempre vestida amb estil propi que deia i diu molt de tu, amb els teus cascos escoltant crec que en aquella època era l’Eros Ramazzoti i m’adono que estàs integrada a la meva vida i que se’m fa difícil destriar l’abans i l’ara (que tampoc caldria, oi ?), i saps, sento que hi ha una evolució brutal en la nostra relació des de la colla fins a nosaltres, de grup a persona.

D’inici va ser trobar a la feina a l’Esther i la immensa sort que amb ella portava la família, i us vaig conèixer a tots, i llavors no ho sabia, però us vaig començar a estimar, i de quina manera.

Tants records de viatges, d’anècdotes, de festes, sortides, “juergas” però sobretot de molts riures i somriures, de molta complicitat, felicitat total i moltes ganes de viure i gaudir, VIDA així amb majúscules.

Recordo als viatges tota la colla, sempre tots junts, menjant tirats a terra, desinhibits i gaudint, perduts passejant per carrerons a Venècia, Edimburg o Buda, fent un “simpa” a un restaurant que no ens servien, moltes hores d’autocar menjant de tot, jugant al bingo, ballant, cantant, fent massatges i confidències, a una discoteca a Sarajevo amb “rarito” que ballava amb una gavardina, cercant solete i “verde”, fent el con 8 basta a la gespa i l’indio si convenia, sempre anant a parar als barris “chinos” de les ciutats, un hotel amb piscina i amb la mateixa talla de banyadors per a tothom des de la IA a nosaltres i algú que amb molta vergonya però valenta va
sortir corrents i es va llençar a l’aigua amb les ulleres posades, fent festa dins l’habitació normalment del Xavi que estava sol, moltes converses profundes, molt contemplar el cel de nit i somiar plegats, i sempre amb bon rotllo i riures de fons, un gust, un plaer i la millor música de fons. Es recordar-ho i no poder evitar que el somriure es dibuixi a la cara.

I poc a poc, més a prop, més xerrades, ja saps, serà que no m’agrada xerrar, del que sigui jajajaj però també gaudint dels silencis al teu costat amb els que només una mirada, ja saps com està l’altre, molts matins de platja al Prat que no podré mai agrair-te, contemplant el mar, relaxant, jugant amb l’aigua, somiant i amb la millor companyia, amb la millor banda sonora del mon, el soroll de l’aigua. I tardes de compres i riures, dinars a la terrassa del libanès, al japo, tot passejant i mirant botigues i les xerrades per telèfon que ja t’estires al llit perquè breus no seran jajajaja

Cada cop descobrint i adonant-me que compartim molt més, sento que hi ha una connexió d’ànima, es un reconeixe’t en l’altre i la nostra bogeria per Lanzarote, pedres, roba, sabates, bolsos, les compres i …si compulsives i què, tai-txi, el/la mar, l’aigua i el seu soroll que tranquil·litza i “acuna” per dins, els productes naturals, la cultura japo i el seu menjar, tot el frikisme i més del mon japo i de tots els mons mundials, el libanès, el nostre fisio, l’acupuntura, la reflexo, les plantes, el sol (de ahi lo de el meu “solete” particular) i la nostra necessitat d’ell, les intuïcions de bruixes bones, l’estima immensa per la Tete i l’IA, i ….

Uffff i sempre animals, des de la Neska, la gran Pepa, la Lola, la nostra Rita (que sempre compartirem i que va ser un “antes y un despues” de tot plegat) el increïble Bruno, don Pepo, en Nico i l’Otto que em sento tieta perquè vaig insistir per la seva adopció conjunta i és que sabia que portarien molta vida, molta felicitat i molts riures i molta pau.

Anna, ara si us plau posa’t aquesta …(i canvia Laura per Anna) són els millor desitjos de tot cor i sempre em fa plorar per tota l’estima i admiració que transmet

Vull agrair-te:
que formis part de la meva vida, que m’ensenyis tant, que siguis amb el teu comportament un model i un referent per mi per la teva immensa generositat i estima, que siguis sempre i per tot, que em facis confiança, que siguis tan forta i tan humil alhora, que tinguis aquest sentit de l’humor, que siguis tan creativa i original, que puguem parlar i riure de tot i que comparteixis vida amb mi, una mica allò de “por lo que sabes y hasta por lo que no sabes” jajajja sempre et dic que tan de bo et poguessis veure amb els meu ulls.

Vull agrair-te que fa tant temps que t’estimo i per 50 anys més “hasta el infinito y más allà” i que la fuerza nos acompañe, ups i per cert FELICITATS SOLETE !!!!!!