Alfred

Per molts anys, Anna.

Jo només puc tenir paraules d’agraïment per haver-te conegut. Recordo que quan ens vam començar a conèixer , em vaig sentir molt acompanyat, molt com si en un mal moment pogués gaudir d’un vídeo de gatets, i vaig conèixer l’Anna fumant; ara, per sort, cap dels dos no ho fem. Fins i tot en això, com els bons vins, conèixer-nos ens ha fet millors. I més endavant hem gaudit dels moments de cotxe, i esquivar els peatons ufanosos de passar pel davant, i riure en comú, i sentir el seu riure encomanadís; i parlar i compartir i escoltar-nos i alguna vegada, patir per les angoixes de l’altre i, per aquells moments que grinyolen, saber que encara que no hi havia contesta als patiments, hi havia la fraternitat. I sempre aquella sensació de suport incondicional. Cadascun d’aquests segons viscuts amb Anna, és un moment gaudit. Anna és una de les poques persones que fa la diferència entre la supervivència i la vida.

Malgré tout, ja som aquí. I espero que et pugui agrair molt més temps de complicitats.

Per molts anys, again